Benvinguts!

Benvinguts a la pagina on pots trobar tota la informació sobre els gegants i gegantes, grallers i gralleres,.. de tot Catalunya.
En aquesta web podreu trobar totes les activitats al llarg de les setmanes i les noticies més destacades del món geganter. També trobereu imatges dels llocs on els gegants i geganters han anat a visitat.

Esperu que us agardi!

dijous, 8 de maig del 2008

Colla Gegantera de Vilassar de Dalt: Historia

Historia:

“El Ingénio”, acreditada casa barcelonina constructora de gegants i altres elements de gresca i tabola, engendrà aquesta parella de gegants vers 1910, juntament amb alguns germans bessons apareguts en aquelles dates, dels quals es conserva el gegant de Torelló, estrenat el 1908.
Els nostres gegants nasqueren l’any 1912, quan el sr. Lluís Vallet, advocat, resident a Vilassar de Dalt, a “Can Vallet”, al carrer Àngel Guimerà, num.23, els adquirí per obsequiar a la seva esposa, la sra. Maria Armengol, amb motiu de la seva onomàstica. Aquest obsequi tan extravagant provocaria que, a la llarga, Vilassar de Dalt comptés amb una parella de gegants propis. Inicialment els gegants de la família Vallet-Armengol feren acte de presència a les festes familiars celebrades en una casa de Sarrià, llavors sector residencial de Barcelona, i ben aviat foren dipositats en el celler de Can Vallet, a Vilassar de Dalt, per raons de volum i espai. Aleshores començaren a ésser vistos pel nostre poble, en comptades ocasions, de les quals no ens n’ha quedat cap constància gràfica.
Fou l’estiu de 1923 quan feren la seva presentació en públic als carrers de la nostra vila, joiosament vestida de festa per commemorar el tercer centenari del trasllat de les relíquies dels Sants Màrtirs, co-patrons de la parròquia, des de Càller (Sardenya) a Vilassar. Per aquest motiu s’enramaren com mai tots els carrers per on havia de passar la processó, i durant vuit dies s’anaren celebrant els actes festius i pietosos. Els gegants de Can Vallet desfilaren a la processó solemne i ballaren a Plaça. Vilassar ja tenia Gegants!
Des d’aquelles solemnials festes sabem que els gegants acudiren normalment a les processons del Corpus i l’Apostolat, ben bé fins el començament dels anys seixanta. Els Srs. Vallet-Armengol els cediren a la Parròquia, però per raons no gaire clares, foren privats de desfilar en aquests actes i restaren en desús en una casa que aixoplugà la sagristia mentre s’anaven fent les obres de construcció de l’església parroquial.
Ben poc faltà perquè els gegants desapareguéssin. Amb la manca de qualsevol atenció i abandonats a les inclemències del temps, semblaven comdemnats definitivament. Fou l’abril de 1969 que tornaren a participar de la vida local, aquesta vegada animant el cercavila d’anunci de la Festa Major, mercès a la tenacitat d’un vilassarenc que maldà fins l’impossible per obtenir els permisos, recursos i col·laboracions necessàries per poder-los tornar a fer ballar. En Francisco Gordi els encaminà cap a una nova etapa, aquesta vegada vinculada a les nostres festes locals. Comptà amb la col·laboració d’unes quantes persoines, entre les que recordem en Joan Piferrer, en Josep Campins (r.e.p.) i l’Ortega,assolint la restauració de les malmeses figures, la construcció de nous cavallets i la reposició de les robes. Per poc temps retornaren al seu antic estatge, al celler de Can Vallet, éssent dipositats després a l’antiga Rectoria, també al segon pis de la Casa de la Vila, al magatzem municipal i finalment a la Casa de Cultura de Can Rafart on són exposats actualment.
L’any 1983 es fundà la Colla de Geganters de Vilassar de Dalt que els custòdia des de llavors i avui en dia i des de l’any 2000, els gegants no surten de Vilassar, exceptuant alguns actes en especial.
Els gegants nous, en Pere Màrtir i la Genisa, van ser creats l'any 1999 per les mans d'en Joan Artigas, membre de la Colla i la pròpia Colla de Geganters. A finals dels anys 90, ens trobàvem en què la gent jove, que va entrar a formar part de la colla arran de la creació del gegant Pep de l'Esplai, no podia fer ballar els nostres gegants vells. Per aquest motiu, en diverses reunions, es va decidir de fer uns gegants nous com a solució.
En aquestes reunions va sorgir el dilema: fer unes còpies dels gegants vells o fer-ne uns de nou. Finalment la balança es va decantar per fer uns gegants que no tinguéssin res a veure amb en Lluís i la Maria, ja que aquests havien de ser únics. Per decidir quins personatges crear, es va realitzar una campanya en la qual es demanàven diners per a la construcció dels gegants nous i també uns noms i una simbologia.
Després d'uns mesos de campanya, es va decidir que els gegants representarien un rajoler i una ordidora, oficis molt arrelats al nostre poble a principis del s.XX; i els seus noms serien Pere Màrtir i Genisa, referents als nostres co-patrons i patrons del poble.
La construcció dels gegants l'endegà el nostre company de colla, en Joan Artigas, professor a l'Escola d'Arts Pau Gargallo de Badalona. Aprofità aquest projecte per treballar-ho a les seves classes amb la participació d'alumnes i altres companys del claustre de mestres.
La resta de la Colla anava treballant en els cavallets i vestits, fins que el juny de 1999, per la Festa Contra el Càncer de Vilassar, es varen presentar els nous gegants. L'any següent, per la trobada de l'1 de maig, vàrem batejar els gegants sent padrins en Felip de Dosrius i la Lucia de Vilassar de Mar.
Actualment són els gegants que ens representen a fora de Vilassar.
El 2002 es vàren crear els gegantons avis, un projecte realitzat per la gent gran del Casal de Can Rafart. Aquests gegantons van ser creats per Joan Artigas i gent del Casal, amb la idea de participar en les festes del Casal, les festes majors i, com no en totes les sortides que la Colla de Geganters realitzés. En Casimir i la Montserrat, com s'anomenen els gegantons, surten en força ocasions amb la Colla de Geganters.
Darrerament hi ha pendent la presentació d'un nou gegantó, que s'ha creat gràcies a la iniciativa de l'AMPA de l'escola Francesc Macià de Vilassar. Però encara és massa aviat per parlar d'ell.

dilluns, 5 de maig del 2008

Cola Gegantera de Badalona: Historia

Historia:

El 17 d'agost es van estrenar la segona parella de la ciutat. Aquests gegants van ser comprats a El Ingenio i representaven una parella de reis. Aquesta casa es dedicava, en bona part, a realitzar figures festives. Les figures que va vendre a Badalona no eren originals, i és que els motllos d'on provenien aquests gegants es van reutilitzar per fer altres gegants com ara els de Martorell, la Garriga, Sant Hilari de Sacalm o Sant Pere de Puel·les de Barcelona.
Aquesta parella va estar durant dues llargues dècades sortint per la Festa Major i el Corpus, tot canviant diversos cops de roba i pentinants. Finalment, i degut al seu deteriorament progressiu, es va decidir retirar-los. No se sap que se'n va fer i aquestes figures van desapareixer.
Es per aquest motiu que el 1996 els Geganters de Badalona, amb el suport de l'Ajuntament de Badalona i la Diputació de Barcelona, engeguen la recuperació d'aquesta parella. La reproducció seria encarregada a Jordi Grau de Terrassa, que ja havia restaurat les altres tres parelles de la ciutat. La estrena estava prevista per la tarda de l'11 de maig de 1996, dins del primer Badagegants. Malgrat tot, a causa de la pluja es va haver d'ajornar la festa. No va ser fins un més després que es van poder estrenat, malgrat que la pluja es resistia a veure la esperada estrena.
Els seus noms venen a ran d'un concurs pels escolars en el qual es demanava un nom per aquests nous personatge, i un dibuix d'aquests. Una comissió d'experts en va triar els definitius. Segurament es va creure que el nom d'ell podria fer referència al monestir de Sant Jeroni de la Murtra; mentre que el d'ella, el prefix "Bada" fes referència al nom de la ciutat, i el sufix "Mar" fes referència al gran i bonic mar que tenim a la ciutat.
Actualment aquests gegants, juntament amb la Dimonieta, són els encarregats de representar la tradició gegantera de la ciutat en la majoria de sortides que es fan. Cal destacar que han viatjat en diverses ocasions a l'estranger, com ara a Corte (Còrsega), Lille (França) i Ath (Bèlgica).

diumenge, 4 de maig del 2008

Colla Gegantera dels Angles: Historia

Historia:

Als Angles no hi ha tradició gegantera antiga però sí, una tradició d'entremesos (en fa menció en Joan Amades en el seu costumari). Als pobles del Capcir, del Conflent i del Vallespir s'usaven uns entremesos que simulaven un Bou Roig el diumenge de carnestolstes. L'any 2000 en motiu de la Festa Major Catalana (Mare de Déu d'agost) es va estrenar per primera vegada el Bou Roig anomenat Eloi, en memòria del sant del mateix nom que va salvar el poble de la pesta bovina l'any 1925.
El 15 de novembre van arribar al pible l'Auda i en Llaret, els gegants anglesencs, fruit de la imaginació de capcinencs aficionats a la cultura catalana.
L'Auda representa el poble amb tots els seus aspectes tradicionals, els seus conreus, les seves festes, la natura que l'envolta, la doçor de la gent del país i l'amor de la tradició ancestral. Té el nom del riu que neix en el terme i també el nom dels dos pics al peu dels quals està construït els Angles.
En Llaret representa l'aspecte més hivernal del poble-estació, amb lleure com l'esquí, l'esport en general, el treball, la robutesa dels anglesencs. porta el nom del segon pic del poble. Juntament amb el Roc d'Auda formen el massís del Llaret. Els nostres dos gegants van vestits a l'antiga usança dels pagesos de l'altiplà capcinès de principi del segle XX.

El projecte de construcció d'aquests gegants és d'en Cedric Blanch, ajundat per Llaurença Saleta, Josep Perís, Felip Peyraud i Mateu Crivellaro, i es va iniciar el gener 1999. La construcció va començar el 31 d'agost 2000 i el 15 de novembre del mateix any Llaret i Auda arribaven Als angles. Van ser batejats el 14 d'agost del 2001 apadrinats per Sebastià i Na Clotilda de Barberà del Vallès.

Colla Gegantera de l'Espluga: Historia

Historia:

Els gegants de l'Espluga tenen gairebé 65 anys d'història. S'anomen Ponç Hug de Cervera, i Beatriu bescomtessa de Bas, i representen els comtes de Cervera, fundadors de l'Espluga de Francolí, a qui el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV els entregà la Carta de Població i els encarregà construïr a la zona una fortalesa i celebrar-hi mercat. Els Geganters de l'Espluga de Francolí s'encarreguen de potenciar la tradició catalana dels gegants, que a les diverses festes, aporten la solemnitat i l'alegria necessària. Els gegants de l'Espluga van acompanyats per 14 nanos, uns capgrossos que representen diversos personatges de l'imaginari general. Els gegants i els nanos actuals van arribar a l'Espluga de Francolí l'any 1944 des del taller l'Ingenio (Barcelona).

Fotografies:

- Trobada de gegants a la Sagrada Família-


dissabte, 3 de maig del 2008

Colla Gegantera de Santa Perpètue

Historia:

Vam tenir l’ocació de presentar-los a la Festa Major de 1988 i el 12 de març de 1989 els batejàrem amb els noms de BERNAT i PERPÈTUA.
Els noms dels nostres gegants són representatius de tots els perpetuencs per motius històrics, ja que forman part del nom del nostre poble: en BERNAT perquè va anar a la conquesta de Mallorca amb Jaume I el Conqueridor i aquest amb agraïment li va donar terres, que es van anomenar després MOGODA. I el nom de la nostra geganta ve de l’advocació del nostre poble cap a una màrtir que va ser llençada als lleons l’any 202 a Cartago.
Com ja és sabut. Montserrat és un lloc molt estimat per tots els catalans; això ha motivat la tradició d’ anar a peu fins a Montserrat.
En BERNAT i la PERPÈTUA també van voler aconseguir aquesta fita. Aprofitant la celebració del cinquè aniversari, l’any 1994 vam decidir fer realitat els nostres somnis.
El 12 de març de 1995 l’alcalde de la nostra població va celebrar el Casament civil dels nostres gegants i el “gegant” Mossèn Biscuter, va celebrar la cerimònia religiosa, consistent en un ball que significava l’acceptació de l’enllaç entre el món dels gegants.
Els padrins van ser els gegants de Barberà del Vallès i Sta. Coloma de Farners (padrins també del bateig d’en BERNAT i la PERPÈTUA l’any 1989) .
Els dies 18 i 19 de maig de 1996, per celebrar el seu dezè aniversari els gegants van iniciar la tornada de Montserrat.
El 7 de març de 1998, primera sortida de la Perpètua embarassada.
El dia 4 de setembre de 1998 la Perpètua va donar a llum a la Santiga, la primera filla dels nostres gegants.
Va arribar al món dels gegants durant el Pregó de la Festa Major del nostre poble, coincidint amb el desè aniversari dels seus pares.
La Santiga en néixar feia un pes de 25 quilos i una alçada de 2,80 metres. Va ser inscrita en el registre municipal amb el nom de Santiga, en honor a una ermita de la localitat.
El 3 d’octubre en Bernat i la Perpètua van deixar per primera vegada la seva filla, sota la cura del poble i van anar fins a Tesan, localitat bosniana, que va resultar greument afectada durant la guerra a l’antiga Jugoslàvia per a inagurar les obres de reconstrucció de l’hospital d’aquesta localitat.

Colla Gegantera de les Corts de Barcelona: Historia

Historia:


El gegants de les Corts van néixer com a part del projecte "Un cercavila ben propi de Les Corts", redactat pel col.lectiu "Anglesola" i, guanyador del concurs municipal "Faci d'Alcalde", edició de 1987. Aquell mateix any es va construir el gegant i va ser estrenat per les Festes del Roser. La geganta va ser estrenada l'any següent, participant a les Festes de la Mercè. Les figures dels gegants de Les Corts, d'estètica clàssica i perfeccionista, representen els reis Jaume II i Elisenda de Montcada, personatges vinculats al districte de les Corts mitjançant el Monestir de Pedralbes. Els gegants, en el seu moment, van ser una novetat en el panorama festiu de l'antiga vila de Les Corts i, des d'aleshores l'han representada arreu del país, viatjant diverses vegades al Japó.

Colla Gegantera de Capallades: Historia

Historia:

Sembla que el Sebastià i la Dorotea no varen ser els primers gegants que va tenir Capellades, però tot i així la seva antiguitat és remarcable. Van ser construïts l’any 1899 a Barcelona.Havien tingut dos nans que els feien companyia, però fa temps que van desaparèixer. També tenien dos germans, fets del mateix motllo, que van anar a parar a Rupit. Quan els Gegants capelladins van complir cent anys, els germans van venir a la seva festa del CentenariEn els seus inicis, el gegant havia vestit de conseller i la geganta segons la moda de l’època, tal i com es pot apreciar a les imatges anteriors.L'any 1999 per a celebrar el centenari, es van fer diversos actes, i un grup de dones de Capellades els va confeccionar uns nous vestits, molt vistosos i elegants.Coincidint amb el Centenari dels Gegants es va decidir fer una recerca de documentació i fotografies sobre la parella. Després, hi hagué una consulta popular a les escoles, per escollir els seus noms, ja que només es coneixien com el Gegant i la Geganta. Els escolars van triar els noms de Sebastià i Dorotea perquè són els patrons de la vila. Un cop decidits els noms, es va fer una celebració pública de bateig, amb una gran festa on van participar 20 colles d’arreu de Catalunya. L’any 2001 Capellades va acollir la IIª Mostra de Colles Geganteres de l’Anoia, amb uns estands firals amb representació de totes les colles anoienques. En ells exposaven la seva història, documentació i les sortides que realitzen cada any. També hi havia estands de constructors de gegants i capgrossos i professionals relacionats amb el sector.El mes de setembre de l’any 2002 es va realitzar a la vila la Ia. Trobada de Gegants i Capgrossos de les comarques Anoia, Penedès i Garraf, amb participació de la majoria de les colles de les dues CoordinadoresUna de les activitats que cada any realitza la Colla de Geganters de Capellades amb més il•lusió és la sortida que es fa en el decurs de les tradicionals Festes del Carrer. La celebració dura 5 dies, dividits en barris. El dimarts és el Barri del Gegant, un dels més grans. El Sebastià i la Dorotea són els convidats d’excepció a l’hora de ballar el típic Ball Pla.També surten sempre en el decurs de la Festa Major de Capellades, en què a més a més conviden una colla de fora a participar de la festa.Tot això, sempre participant amb agrat a les cercaviles que s’organitzen a Capellades i també a les poblacions de les rodalies.De tant en tant, també es va a fora, havent participat per exemple a la Festa Major de la Mercè, al Camp Nou, al Centenari dels Gegants de Sitges, a Rupit i a d’altres indrets.

Colla Gegantera de la Plaça Nova de Barcelona: Historia

Historia:

En Roc i la Laia, els Gegants de Sant Roc de la plaça Nova, més coneguts com a Gegants de la Plaça Nova, són uns gegants tradicionals i clàssics, de figuració romana, diferents de les construccions actuals.
Les figures originals van ser construïdes el 1906 a Olot inspirant-se en els gegants d’aquella ciutat; des de les hores no han deixat mai d’actuar, per tant, a part dels de la ciutat, són els gegants en actiu més vells de Barcelona. Les figures actuals són una replica de 4 metres d’alçada i 50 quilograms de pes cada un Representen els senyors de la muralla romana de Barcelona i figura que són originaris de la ciutat occitana de Montpeller, vila nadiua de sant Roc.
En Roc i la Laia tenen ball propi, el ball de Santa Eulàlia, una melodia anònima del segle XVI. Són acompanyats pels Grallers La Pessigolla. El seu aspecte sever, clàssic i seriós i la seva colla portadora molt experta, organitzada i divertida, els fan ideals per a qualsevol mena de seguicis, cercaviles i processons. De tot això n'és testimoni la seves nombrossíssimes actuacions, no només a trobades, sinó en actes com a elements singulars, i no només a Barcelona, sinó per tota Catalunya, Catalunya-nord, País valencià, Andorra, Occitania, França o el Japó.

Colla Gegantera de Santa Maria del Mar: Historia

Historia:

Amb la idea de tenir uns gegants que representessin tots els barris del Casc Antic de Barcelona, un grup de persones relacionades amb l'Associació de Veïns del Casc Antic va crear una nova parella de gegants l'any 1995. A partir d'aquesta data podem veure pels carrers de la ciutat els Gegants del Casc Antic, juntament amb el gegantet Tinet el Graller, creat al 1996, i al Gegant Hipòlit, figura creada a l'any 1984 pels socis del Nostre Casal de Gràcia.

Colla Gegantera de Pineda de Mar: Historia

Historia:
Els Gegants de Pineda de Mar són l’ERMESSENDA de Montsoriu, vescomtessa de Girona, i Guerau I, Senyor de Cabrera. Varen viure durant el segle XII i van ser senyors de l’ample territori del Comtat de Girona (del Montnegre fins a les Guilleries, i de la Vall d’en Bas fins a l’Empordà).
L’any 1113 varen prendre possessió de la baronia de Montpalau i del seu castell. Aquesta baronia, comprenia les parròquies d’Arenys, Sant Iscle, Sant Cebrià, Hortsavinyà, Vallmanya, Sant Pere de Riu i indiscutiblement la nostra Vila de Pineda.
Jo, GUERAU I, faig respecte i sóc fidel a la meva vila, Pineda, a qui represento. I també a Catalunya, que és el meu país i a qui defenso. I de l’ERMESSENDA, què us haig de dir… el seu pes no es mesura amb or ni argent, i la seva edat és la meva, però tots sabem que no envellim mai. El seu rostre fi i mediterrani és l’admiració per a tothom que s’hi acosta.
Nosaltres fem més festa quan més ens anima la gent pels carrers de pobles i viles, com aquesta, la nostra, la Vila de Pineda! i també som els ambaixadors culturalls arreu on anem i deixem el nom de Pineda ben amunt! I ens sentim molt orgullosos quan veiem amb els nostres ulls que la gent s’ho passa bé i els infants se’ns acosten per descobrir… que és veritat! Que som vius!
Durant tots aquests anys hem fet néixer un somriure a la gent gran, als amants de l’art i la cultura, a milers de persones, als turistes i gent que ve de lluny… i als infants que ens miren amb els ulls més nets.
I també donem escalfor als nostres portadors els dies d’hivern. Us explicaré un secret: els geganters són actors anònims, però amb cara i ulls, i una bona esquena, que ens donen vida i és clar, són també la nostra ànima.
La “trempera gegantera” dels Geganters i Grallers de Pineda de mar és l’energia que ens fa viure, ballar, i ser immortals.
Als que ens féu ballar, als que ens heu fet ballar, als que ens aplaudiu, als que féu un somriure, als que hi sou, i als que hi heu estat.
I també als més menuts, i als que ens veuen com el que som: GEGANTS!
Vilatans de Pineda… Bona festa Major!!!
Colla de Geganters i Grallers de Pineda de Mar

Colla Gegantera de Sant Joan Despí: Historia

Historia:
Els orígens de la Colla de Geganters de Sant Joan Despí es remunten a l’any 1983. Per arribar a aquest moment va ésser necessari la col·laboració de moltes persones, en especial l’esforç decidit del tècnic de Cultura de l’ajuntament de la nostra població en Salvador Gimeno Chaparro (1953-1986), el qual va ésser capaç de desenvolupar la idea i reunir a una sèrie de persones de la població i al mateix Ajuntament per a la realització del projecte.
A Partir de aleshores els gegants han presidit la Festa Major a la porta de la entrada del nostre Ajuntament i han estat i estaran presents en tots els pregons de la dita Festa Major. Cada any sortim en cercavila pels carrers del nostre poble acompanyats de molts gegants vinguts de totarreu. Tanmateix durant cada any assistim a moltes trobades de Gegants de moltes poblacions de Catalunya i arreu del món.
En les primeres sortides de la nostra Colla anàvem amb camisa blanca i sense mocador, poc temps després es va acordar que tots els geganters portessin la mateixa camisa que el gegant amb l’escut de la Colla i per últim el mocador vermell de geganter.
També els fills dels geganters van aprendre a tocar els timbals i les gralles, fent ballar als gegants al seu so. Eren llavors els grallers més joves de Catalunya. Amb ells varem ballar per totes les trobades. Molt aviat el fet geganter va arrelar a la nostra població.
Integrats a l’Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya i federats a la Comarca del Baix Llobregat hem assistit a la celebració de totes les Ciutats Geganteres i també a la Festa de proclamació de l’hereu del Baix Llobregat.
També hem de remarcar que la nostra entitat, des de l’any 1988 organitza cada any, el últim diumenge de gener la popular festa dels Tres Tombs de Sant Joan Despí.
Són molts els record que tenim de passar fred, pluja, vent, problemes de transports... i tot ha estat superat per les ganes de dur la cultura del nostre país per allà on anem i també el nostre afany de gresca i festa. Tot això seria molt llarg d’explicar, d’infinitat d’anècdotes que hem passat!

Colla Gegantera de Molins de Rei: Historia



Historia

La primera referència que es coneix de gegants a Molins de Rei data de l'any 1910, on ja sortien uns gegants llogats a l'Ajuntament de Sabadell per amenitzar les festes de Corpus. No és fins a la Festa Major de Sant Miquel de 1913 que Molins de Rei presenta els seus propis gegants gràcies a la iniciativa que tingué el regidor Francesc Rodon i Pujol. En Miquel i la Montserrat, amb un pes de 45 kg ell i 50 kg ella, son els actuals gegants vells de Molins de Rei. Els dos gegants molinencs, anomenats Miquel i Montserrat, són un bon hereu i una rica pubilla. Es diu que volen representar a en Miquel de Can Roca, antic terratinent de la vila i la seva filla Montserrat. De totes maneres, els seus noms es deuen a Miquel pel patró del poble (Sant Miquel Arcàngel) i Montserrat per la patrona de Catalunya (Mare de Déu de Montserrat). El vestit del gegant el va fer Miquel Pahissa, sastre molinenc per 110 pessetes. Al principi lluïa un elegant barret de copa, el qual va ser substituït per una barretina dos anys després de la seva presentació. La Casa Muntaner de la nostre vila va fer el vestit de la geganta. Pel que fa a les joies varen ser encarregades a la Sra. Dolors Sala, i el davantal fou treball d'Avelina Figueres. Els primers portadors dels gegants foren en Jandet, l'Isidro i l'Urgellès. Fins l'any 1936 els gegants, exceptuant ocasions molt especials, no sortiren fora de la vila, mentre que durant la Guerra civil restaren guardats fins que aquesta acabà l'any 1939.

Fotografies:

-Gegants del pi a Monserrat-

















-Festes de Sant Josep Oriol 2008-


















-XXIII Trobada gegantera a Manlleu 2008-

Colla Gegantera dels gegants del Pi: Historia

Historia:

Mustafà i Elisenda, com es coneixen els Gegants del Pi, no deixen de sortir. Atesa la seva importància i reconeixement històric són cridats moltes vegades per fer de padrins d'altres Gegants que es bategen, o en Aniversaris de Gegants tan importants com els nostres. Fruit d'aquest reconeixement, va ser la seva participació en la cerimònia d'inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona, juntament amb els Gegants de la Ciutat, com a protagonistes del Ball de Gegants. De la mateixa manera i, des del 1993, formen par, juntament amb el Bestiari de Barcelona Vella i altra vegada els Gegants de la Ciutat, del Seguici Popular de Barcelona.No va ser fins l'any 1960 que, després de trobats i restaurats gràcies a una col·lecta popular els Gegants del Pi, tornaren a sortir al carrer.

Colla Gegantera de Sant Viçens del Horts: Historia

Historia:

El 8 d'abril de 1964 el ple de l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts va acordar de encarregar una comparsa de gegants i cap grossos per commemorar els 25 anys de pau en Espanya.
Per tal de finançar-ne la compra, a part de l'aportació municipal, es va fer una subscripció pública.Es van encarregar a la casa "EL INGENIO" de Barcelona, i se’ls va demanar que els tinguessin enllestits amb la màxima urgència per poder-los estrenar l'1 de maig. L’obra escultòrica dels gegants va ser feta per l’escultor Lambert Escaler on tenia el seu taller a la plaça de l’escorxador de Barcelona.
El gegant es diu Vicenç per el patró del poble, pesa 50 kg i medeix 3,50 metres,
la geganta es diu Coloma com a símbol de la Pau, pesa 48,50 kg i medeix 3, 48 metres.
Són dels gegant més bonic de Catalunya, són de les poques parelles que tenen cabell natural i corones de metall

Fotografies Antigues

Gegants de Torelló





















Gegants de capellades (1889)

























Gegants de la ciutat (1925)
















Centenari dels Gegants de Torelló

Aquest any el gegants de Torelló són centanaris!!
Per aixó faran una trobada centenària:
11/10/08
Passant Gegants i Grallers del Centenari
12/10/08
Trobada Centenària a Torelló


Si voleu saber més: http://www.gegantstorello.cat/

Noticies

Noticies:


Casament dels gegants de Flaçà

Diumenge 4 de Maig
Si voleu saber més entreu a la seva web: http://gegants.complicat.net/










Sant Viçens dels Horts XXIII Ciutat Gegantera

24 i 25 de maig

Si voleu saber més entreu a la seva web: http://perso.wanadoo.es/ferres90/pagina1catala.html




Els gegants de la Ciutat i de Sant Andreu de Palomar se'n van a Montblanc i els de Santa Maria del Mar a Lleida
El proper dissabte 10 de maig de 2008, tres de les colles de la nostra ciutat desfilaran a poblacions catalanes. Cal destacar que dues d'elles són parelles històriques. Els gegants de la Ciutat faran de padrins de l'estrena dels nous gegants dels Amics dels Gegants de Montblanc, on també hi assistiran els gegants de Sant Andreu de Palomar. I els gegants de Santa Maria del Mar visitaran Lleida, on participaran de la trobada de Festa Major. I tot això, per demostrar que la cultura popular a Barcelona està viva i és de qualitat.
Cercaviles de la via Europa a Manresa
El dia 10/5/2008
2a Trobada de gegantons, capgrossos i bestiari que portaran el nois petits de la via d'Europa

Colla gegantera de Catalunya

Historia:

L'any 1985 es proposà i aprovà la construcció d'uns gegants per a l'entitat; guanyà el projecte de la colla de Centelles; els Gegants EL TREBALL i LA CULTURA, dissenyats per Griselda Karsunke, foren construïts per Manel Casserres i Boix de Solsona.
Van ser estrenats l'1 de maig de 1988 a Montserrat. Aquests gegants, amb els seus noms i configuració, volen representar Catalunya.La idea de representar Catalunya en les figures d'una parella de gegants va interessar molt des d'un bon principi.
Repassant la història i el caràcter d'aquesta terra la conclusió va ser que si existeix encara i té una personalitat singular, no és perquè sí: l'esforç i la tenacitat de tots aquells que ens han precedit. Tenim la nostra cultura pròpia i el treball, que no ha espantat mai cap català, ha estat sempre el mitjà d'aixecar un país. Bé podrien ésser CULTURA i TREBALL, els noms d'uns gegants, per què no?
La Cultura fóra una dona rossa, amb els ulls clars, blaus per exemple, de faccions fines i tranquil.les que fessin pensar en els nostres avantpassats. Les joies farien esment dels nostres artesans joiers, molts dels quals podem considerar-los com a gran artistes i, amb una englantina d'or a la mà, la geganta ens recordaria els jocs florals tan representatius en el camp de les nostres lletres.
El Treball es representaria amb la figura d'un home bru, amb els cabells rinxolats i la barba espesa, ulls foscos i faccions marcades. A la mà dreta, el gegant, portaria un llibre de comptes, tant importants en qualsevol feina que es faci. A la mateixa mà duria un segell amb les quatre barres, escut de la nostra gran família.

Colla Gegantera de Barcelona: Imatges

Imatge:

- Els gegants de la Ciutat convidats d'honor en la commemoració del 800 aniversari del neixement de Jaume I -
















La Volta dels Gegants: els Gegants de la Ciutat arriben al Districte de Ciutat Vella


Colla Gegantera de Barcelona: Historia

Historia

Els gegants de la Ciutat de Barcelona són el Jaume I i la Violant d'Hongria.
Les figures actuals són obra d'en Manel Casserres fill i van ser estrenats la vigília de Sant Jordi de l'any 2006 al Palau de la Virreina de Barcelona i van tenir la seva estrena en públic el dia de Sant Jordi, exposats en el vestíbul de la Casa Gran amb motiu de la Jornada de Portes Obertes que se celebra cada any el dia del Patró de Catalunya.Com deia el poeta Maragall: "Els gegants de Barcelona són propietat de tots els nens i nenes de la Ciutat".

La seva propietat física correspon a l'Ajuntament de Barcelona i la seva gestió la té delegada a la Coordinadora de Geganters de Barcelona que és la responsable de la seva gestió i presència a carrer.

Els Gegants de la Ciutat ostenten la més alta representació del protocol barceloní, juntament amb l'Àliga de la Ciutat.
Formen part del Seguici Popular de la Ciutat, juntament amb el Bestiari Històric, els Gegants del Pi i els de Santa Maria del Mar.
Tenen un ball propi que forma part del Toc d'Inici que obre les festes de la Mercè.

Els Gegants de la Ciutat només surten en ocasions molt especials, sempre i quan es demani la presència festiva de l'Ajuntament de Barcelona en actes. Fins a data d'avui, els Gegants de la Ciutat han visitat: Reus, Girona, Mataró, Tortosa, Ulldecona, Manresa i Torroella de Montgrí, i fora de Catalunya; Almagro (Ciudad Real), Madrid i Alcalá de Henares (Madrid).

En Jaume I i la Violant d'Hongria, per tot el que representen, són padrins dels gegants de Santa Maria del Mar, gegants del Pi, gegants d'Ulldecona, dels gegants Hereu i Pubilla de Manresa i del gegant "Don Miguel de Cervantes Saavedra" d'Alcalá de Henares.

Agenda

3 de Maig:

Miravet (Baix Ebre)
20 anys dels gegants Treball i Cultura

Flaçà (Gironès)
Comiat de solters dels gegants de Flaçà

Figueres (Alt Empordà)
Fires i Festes de la Santa Creu
Trobada de gegants i capgrossos (17)

Hostalric (La selva)
Trobada de gegants i capgrossos. Tarda

Rubí (Vallès Occidental)
100 anys de la romeria a Montserrat
Anada del gegants de Rubí (Matí)

Badalona (Barcelonés)
Festes de Sant Anastasi
Cercavila Petita de gegantons i altres entremesos (12)

4 de maig:

Cerdanyola del Vallès (Vallès Occidental)
Festes del Roser de Maig
XII Trobada de gegants i capgrossos (Matí)

Flaçá (Gironès)
X Trobada de gegants i capgrossos i casament dels gegants de Flaçá, L'Argenter i la Molinera

Terrasa (Vallès Occidental)
Festes de la Santa Creu
Ball a l'interior de l'esglesia de la Sagrada Familia, del barri de Ca n’Aurell. (Matí)

Tremp (Pallars Jussà)
Trobada de gegants i capgrossos (Matí)

Badalona (Barcelonès)
Festes de Sant Anatasi
Ballada de gegants. Interpretació dels balls propis dels gegants de Badalona (18h)

divendres, 2 de maig del 2008

Colla Gegantera de Torelló: Imatges

Imatges:


- Exposició Centenaria 2008 - El Febrer a Torelló van fer una exposició dels gegants i capgrossos centenaris on van passar més de 1.000 persones per veure els gegants.



















- Sortida el barri del pi de Barcelona 2008 - El dia 30-3-08 els gegants de Torelló van anar a fer una cercavila al barri del pi de Barcelona. On van participar molts gegants d'arreu de catalunya.




Colla de Gegantera de Torelló: Historia



HISTORIA


L'any 1897, els Administradors de la festa de St. Feliu, varen presentar una instància a l'Ajuntament demanant uns gegants i nans per a les festes populars.
L'any 1902, l'Ajuntament va demanar a la vila de St. Joan de les Abadesses que els deixessin els gegants amb el motiu de l'inauguració de la Casa de la Vila, la qual cosa van fer gratuïtament. Per acabar de completar la comparsa, van llogar, per 140 pessetes a en Benet Escalé de Barcelona, quatre nans que feren les delicies de la mainada. Això va fer que pugessin les ganes de tenir-ne uns de propis.


Aprofitant que ja hi havia gegants i nans, en Ramón Reig i Parés, escrigué una partitura musical que anomenar Ball de Gegants i Nans, la qual comprenia tres parts o ballets. L'any 1908 el consell municipal llogà al mateix Benet Escalé una parella de gegants i un grup de nans per 300 pessetes. Tant s'hi engrescà la gent que després de la festa major, el dia 7 d'agost, acordà de comprar-los per la quantitat de 800 pessetes. La parella de gegants eren (i són) el Rei Moro de Mallorca i la Pubilla de Puigbacó; els nans: el Cucut, el Patufet, el Vell, la Vella, l'Hereu i la Jove.

Durant la guerra civil (1936 - 1939) es va perdre l'Hereu i, acabada la mateixa, s'afegiren els dos Patges o Heralds (1941 - 1942) i per fer parella am la Jove, aparegué el moro petit, però no va acabar de convèncer i es va substituir pel Cuiner. Més tard tornà el moro petit am una parella més adient, la Noia (també coneguda com la Pubilla), i s'arrodoní l'actual família gegantera composta pels dos gegants i deu nans.
L'any 1950, aquest conjunt, fou premiat en el concurs de gegants que tingué lloc a Terrassa. L'any 1983, en el dia de l'aplec de Rocaprevera, conmemorant el 75è aniversari de la sortida dels primers gegants i nans de propietat i concidint amb la presència del president de la Generalitat Jordi Pujol, va néixer un altre nan, en Patufet Petit. A partir d'aquell moment, la família de gegants va ser composta i continua sent-ho per dotze nans i els dos gegants. La música del ball d'en Patufet Petit fou composada pel Mestre Ramón Reig i Verdaguer, fill de l'iniciador del ball.


El 18 de setembre de 1988, durant la festa de Rocaprevera, es va estrenar la nova parella de gegants obra de Gabí Boixader. Aquesta parella té un pes considerablement reduït respecte l'actual centenària.
I així és com avuí dia podem guadir d'aquests meravellosos gegants per les nostres i les altres festes populars.